Llocs d'interés

La Casa de la Vila (segle XVII)

La Plaça de la Vila és un lloc tranquil, envoltat d'antics edificis dels segles XVII, XVIII i XIX, entre ells l'ajuntament. Es un edifici de planta rectangular. La façana, d'estil renaixentista, està dividida en dos cossos. A la planta baixa forma un pòrtic, amb dos grans arcs carpanells sostinguts per una columna central monolítica, amb capitell de volutes. El portal és de mig punt amb dovelles de marès. Encara es conserva la petita finestra de la presó, amb brancals de pedra en esplandit i reixat de ferro. El pis, format per carreus de marès, presenta dos balcons amb balustrada. En posició central trobam un relleu de l'escut de Santa Maria, que és la representació més antiga que coneixem. La coberta presenta un ample voladís, sostingut per bigues de fusta. El que forma cantonada és de pedra i presenta una carassa llavorada.

A la part lateral que dóna al carrer de Josep Calafat, antic camí de Muro, hi ha un altre arc carpanell que dona accés al pòrtic i un portal de llinda de pedra del segle XVII. El pòrtic es coneix com la Quartera, ja que era l'únic lloc on es podia vendre gra.

L'edifici es construí entre 1671 i 1679. Tot i que no es coneix qui va traçar els plànols, hi ha documentat que hi treballà Lluc Mesquida Cabot.

A la planta baixa es pot observar un molí de fer llet d'ametla que va ser donat a l'Ajuntament pel pintor Ritch Miller. Pujant l'escala es pot veure una pintura de grans dimensions, d'autor anònim i també procedent d'una donació particular, que representa Bernat de Santa Eugènia a la conquesta de Mallorca. La peça de més valor artístic és el retaule gòtic de Santa Maria del Camí, de Joan Massana, que es conserva a la sala de plenaris. Prové de la primitiva església, va ser traslladat al seu lloc actual cap al 1718, quan, acabada la nau del nou temple, es va substituir pel quadre de Joan Aragón. És una pintura sobre fusta, de 2,23x1,33 metres, dividida en dues parts. El cos central representa la Mare de Déu entronitzada, asseguda sobre un coixí. Al braç esquerre sosté el Nin Jesús, el qual té a la mà una cadernera (segons la tradició) lligada amb un cordell al peu. El 1385 es va fer una talla per pagar el retaule i el 1390 es va haver de fer una subhasta de penyores dels jurats per pagar les 150 lliures que costava i encara no s'havien pagat.

L'Esglesia Parroquial (segle XVII)

Aquesta església, beneïda en part l'any 1718, és una bona mostra del barroc mallorquí. El 1737 es varen acabar la nau i les capelles i l'any 1751 s'inicià l'obra del campanar. El portal major, fet amb pedra d'Inca, Puigpunyet i Binissalem, s'inicià l'any 1756 i hi treballaren els escultors Rafel Torres i Francesc Obrador. Les obres de la parroquia varen durar 60 anys. Destaca el campanar de rajoles blaves, recentment restaurat, que emergeix sobre el poble, donan-li bona part de la seva personalitat.

Convent del Mínims i claustre, segles XVII i XVIII.
La Plaça dels Hostals es la zona més moderna i comercial de la nostra vila, als voltants de la antiga carretera de Palma a Inca. Entorn d'aquesta important via de comunicació hi ha restaurants, cafés, bancs, forns, botigues d'artesania i d'antiguitats i molts altres establiments, que conformen el centre principal d'activitat comercial del poble. En aquesta plaça s'hi troba el Claustre i el Convent dels Mínims, construït en el segle XVII per Lluc Mesquida, va ser ocupat per l'ordre mínima des de 1682 fins al segle XIX. En el claustre hi trobam un racó de repòs, de pau, en el qual cal veure´n cada un dels detalls: pous de pedra, columnes i una creu de camí o de terme, procedent d'Alaró. L'edifici conventual ara és ocupat per un museu de la família Conrado, propietària del lloc, amb mobles, quadres, ornaments religiosos i diverses peces històriques.

Al costat del claustre es pot veure el campanar de l'església del convent, construcció del segle XVIII, el segon campanar del poble, coronat amb un rellotge de sol.

Sa Sínia

A un racó de la Plaça dels Hostals s'hi troba la Sínia, un pou de pedra del segle XVII, actualment restaurat i on abans la gent s'abastia d'aigua per a beure els llargs i secs estius. Aquest antic pou, a jutjar per les grans pedres que formen les parets del seu interior, probablement es remonta a l'època talaiòtica.

Possessions de Son Torrella i l'Avenc de Son Pou

El camí de Coanegra passa devora les cases de Son Torrella, amb un gran xiprès al seu davant. D'aturada obligatòria, les cases són un monument històric, amb una clastra central de pedra i una tafona (actualment restaurada i que properament podrà ser visitada pel públic) que es movia amb la força de l'aigua.

No molt lluny de Son Torrella hi ha altres possesions de gran interès: Es Cabàs, Son Verdera, S'Arboçar i Can Moragues, situades a un entorn d'ametllers i un fons de muntanyes. El Pi Gros de Can Moragues, un monumental arbre, és un dels essers vius més antics de Mallorca.

Seguint el camí de Coanegra, entre muntanyes i pinars, amb la síquia i els seus aqüeductes al costat, s'arriba a Son Pou, on, després de veure l'Ull de Sa Font, on neix la síquia de Coanegra, per un camí de muntanya s'accedeix a la meravella natural de l'Avenc de Son Pou. És una gegantesca cavitat natural d'uns 50 metres d'altura a la sala principal, amb una abertura natural que impressiona als visitants i que, lamentablement, no és massa coneguda.

Son Seguí

Les cases de Son Seguí, dels segles XVII i XVIII, amb una petita capella i un edifici senyorial molt ben conservat són un altre indret de gran interès. Des de Son Seguí, per un camí que puja fàcilment cap al cim, es pot visitar l'Erminta de Nostra Senyora de la Pau o de Son Seguí. És un lloc eremític ocupat de del segle XVII fins al segle XIV. El dia de l'Àngel, el primer diumenge després de Pasqua, s'hi celebra una romaria o "pancaritat", que ajunta dalt del puig a persones procedents de Santa Eugènica, Pòrtol i Santa Maria.