Població

A l'igual que d'altres municipis mallorquins, l'evolució demogràfica de Santa Maria del Camí està marcada per un creixement relativament continuat a partir de la segona meitat del segle XVI fins arribar a la cinquena dècada del segle XVIII (1752) a 1861 habitants. Durant tota l'Edat Mitjana i Moderna el terme incorporava també els territoris de l'actual demarcació de Santa Eugènia, fins a la seva segregació definitiva el 1843. De fet fins al segle XVII els principals centres de població concentrada de Santa Maria varen ser Santa Eugènia i l'àrea de Coanegra.

El segle XVIII va mantenir una dinàmica d'increment de la població que el 1784 ja arribava a 2356. Ja entrat el segle XIV va continuar en línies generals el creixement, de manera que el 1845, malgrat la separació de Santa Eugènia, els valors només baixaren fins als 1918 habitants. La gran expansió econòmica que va anar associada a l'auge de la viticultura i de l'agricultura en general va provocar un creixement de la població molt accelerat durant la segona meitat del segle XIX; així, el 1888 ja s'arribava als 3022 habitants. L'especialització del municipi en la transformació de productes agrícoles ja partia de les darreries del segle XVIII, el qual comptava amb 6 alambins i 21 tafones, i va assolir la seva màxima expressió amb les destil·leries, que a les darreres dècades del XIX exportaven begudes espirituoses als mercats internacionals i colonials.

La crisi econòmica del canvi al segle XX va influir negativament sobre la demografia, que l'any 1920 es mantenia amb uns valors estancats sobre els 3002 pobladors. Els recomptes de població de 1930 (3384 habitants) i 1940 reflecteixen una revitalització del municipi, possiblement associada a la conjuntura econòmica favorable de l'expansió de la indústria tèxtil i la que es va derivar dels establiments de determinades grans possessions. En contrast, a partir de 1940 i fins a la dècada de 1960 de nou es va patir una baixada en el padró a conseqüència de l'esclat turístic i les migracions interiors cap a Palma i altres zones costaneres, amb un mínim de 3013 residents el 1950.

La proximitat a la capital insular i l amillora de les comunicacions ha porpiciat que a les darreres dècades s'hagi produït el creixement de població més accelerat de tota la història del terme fins arribar als 5119 censats el 2005. Aquesta transformació ha anat acompanyada d'un progressiu increment del pes del sector comercial i de serveis, el manteniment de la tradició tèxtil i una certa especialització del sector agrari en la producció d'espècies de jardineria.

És notori el gran nombre de cases escampades per la zona rural, sobretot al nord de la vila. Actualment hi ha dos nuclis urbans, el del poble i el de la urbanització de Ca'n Borreó, situada a un 700 metres del poble seguint la carretera vella l'alaró, on es concentren una trentena de famílies des d'inicis de 2000. El nucli urbà del poble va créixer a partir de dues entitats de població independents establertes al segle XVII. D'una banda la Vila, edificada al camí de Ciutat a Muro, i d'altra els Hostals, localitzats a la carretera de Ciutat a Inca. La connexió entre ambdues es va establir a través del camí de la Vila cap a Bunyola, que amb el temps ha constituït l'eix viari -el carrer Llarg- sobre el que s'ha organitzat la trama urbana. A conseqüència d'aquesta gènesi a partir de dos llogarets relativament allunyats el poble a pres una configuració peculiar, estès de nord a sud i amb una densitat d'edifiació no gaire elevada fins al punt que no fou fins a la dècada de 1980 quan el nucli es va compactar i va perdre el caràcter bipolar que havia mantingut des del seu inici.

La població del terme de Santa Maria és en la seva major part originària de les Illes Balears, malgrat l'arribada de nous residents des de fora terme. L'existència d'una base demogràfica local important, així com un elevat percentatge d'immigració de retorn o procedent de l'àrea urbana de Palma ha provocat que el pes de la població immigrada extrainsular sigui menor que a la d'altres localitats que envolten la capital insular. D'aquesta manera, el 1991 un 75% de la població havia nascut a les Balears, un 23,21% era d'origen peninsular i els estrangers suposaven l'1,69% dels residents, les darreres dades indican un lleuger augment de la població estrangera.