Amb l’esclat de la crisi econòmica i a causa d’una de les conseqüències més greus que és l’augment de l’atur, centenars de milers de persones han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seves necessitats bàsiques. Segons les xifres d’EAPN, l’octubre de 2012, 1 de cada 5 habitants de les Illes Balears es troba en situació de pobresa.
Segons dades de l’EPA publicades el mes de gener, l’any 2012 ha acabat amb 144.100 persones, 39.200 llars on tots els seus membres estan a l’atur. Una de les necessitats bàsiques és l’habitatge. Segons les dades del Consell General del Poder Judicial, entre 2007 i 2012 a les Illes Balears s’haurien produït 25.000 execucions hipotecàries, i 17.200 desnonaments entre 2008 i 2011 (a l’Estat s’han produït unes 400.000 execucions hipotecàries).
Les famílies i persones afectades pels desnonaments no tan sols s’enfronten a la pèrdua del seu habitatge, sinó també a una condemna financera de per vida: l’entitat bancària interposa una demanda i s’inicia el procés d’execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l’immoble. Si la subhasta resta deserta (cosa que en el context actual succeeix en la majoria dels casos), amb la llei vigent l’entitat bancària, s’adjudica l’habitatge pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i els costos judicials, mitjançant l’embargament de nòmines, comptes, etc.. així com embargament als avalador.
Aquesta legislació que permet aquest abús, no té comparativa amb les legislacions d’altres països del nostre entorn. A més, el detall de les mateixes era desconeguda per la majoria de les famílies quan van signar els contractes hipotecaris. Aquest fet es suma a la publicitat enganyosa amb la que es varen comercialitzar les hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió financera (el cas de les preferents és també un cas il·lustratiu de l’abús i de la dificultat del llenguatge financer).
Les modificacions que ha fet el Govern de l’Estat per millorar la situació de les famílies han estat escasses i de poca eficàcia, centrades més en assegurar les devolucions i el negoci hipotecari de les entitats financeres, que en resoldre el problema de les famílies afectades. Aquest és el cas de la promulgació del decret-llei de 27/2012 de 15 de novembre, de mesures urgents per reforçar la protecció als deutors hipotecaris. Un Decret Llei que no obliga a les entitats financeres a la dació, simplement és un codi de bones pràctiques per intentar evitar els desnonaments i promocionar la mediació. La norma també limita el perfil de les persones que s’hi poden acollir.
A través de la Xarxa europea per lluitar contra la pobresa i la marginació social, es va iniciar una Iniciativa Legislativa Popular que té com objectiu modificar la llei d’Enjudiciament Civil els articles 693, 579 i 675 en diversos punts per aconseguir:
- Dació en pagament amb efectes retroactius.
- Paralització dels desnonaments. Sempre que es tracti de l’habitatge habitual i l’impagament del préstec hipotecari sigui per mor de motius aliens a la pròpia voluntat.
- Lloguer Social. L’executat tindrà dret a seguir residint a l’habitatge pagant un lloguer no superior al 30% dels seus ingressos mensuals per un període de 5 anys.
Aquesta ILP es va lliurar al Congrés a finals del mes de gener i el passat dimarts 12 de febrer la seva tramitació va tirar endavant.
LA SEVA APROVACIÓ ÉS URGENT PER TAL QUE MILERS DE PROJECTES DE VIDA NO SIGUIN VÍCTIMES DE LA XACRA DELS DESNONAMENTS. I AQUESTA ILP AVALADA I LEGITIMADA PER LA CIUTADANIA, ÉS LA CLARA SOLUCIÓ.
